Al llarg d’aquest mes d’octubre hem treballat els diferents continguts de cada curs a través de Teresa de Jesús, una dona excepcional que va arribar ben lluny.
Ella es va esforçar per donar vida i fer-la possible al seu voltant. Una persona que sempre va estar al cas de tot. Teresa, aparentment fràgil però inmersa en la vida quotidiana. Teresa, la dels petits detalls, la presumida, la cantaire, la feinera, la divertida, la que agafa la ploma i la que s’arromanga davant dels fogons, la que viatja, la que va allà on la necessiten, la que no dóna a l’abast, la que no descansa, la que traspua vida.
És la Teresa que harmonitza acció i contemplació, força que la porta a encarnar en la seva vida el que ha experimentat. Aquesta és una certesa que convenç, que atrau, que confirma que dins seu ha passat alguna cosa extraordinària.
És la força que la porta a dur endavant el seu desig profund, a creure que és possible, a no tenir por, perquè com ella deia “cuando una buena inspiración acomete muchas veces, no se deje ir por miedo de poner por obra” (LV 4,2). I fer-ho, malgrat totes les resistències, perquè “no es cosa sobrenatural, sino podemos nosotros hacerlo (con el favor de Dios)”.
Els nostres xics i xiques han après molt d’ella i de forma creativa han elaborat diferents projectes que reflecteixen tot el que han treballat.
Entre nosaltres, sempre, Teresa de Jesús.
